Quequesa en nens: causes, mites i com poden ajudar els pares

La quequesa és una alteració de la fluïdesa de la parla que afecta aproximadament el 5% dels nens en algun moment del seu desenvolupament. La bona notícia és que entre el 75 i el 80% d'ells la superen de forma espontània abans dels 7 anys. La clau és saber què fer (i què no fer) durant aquest període i quan buscar ajuda professional.

Què és la quequesa i quan apareix?

La quequesa es caracteritza per interrupcions involuntàries en la parla: repeticions de sons o síl·labes ("ma-ma-mamà"), prolongacions ("mmmamà") o bloquejos on l'aire sembla tallar-se. Sol aparèixer entre els 2 i els 5 anys, en plena explosió del llenguatge, quan el pensament va més ràpid que la capacitat articulatòria del nen.

Mites sobre la quequesa que cal desterrar

• Mite 1: "És culpa dels pares". Fals. La quequesa té una base genètica i neurològica. No la causen els pares que parlen ràpid, que exigeixen massa ni que tenen conflictes.
• Mite 2: "Si l'imites o el corregeixes, aprèn". Completament contraproduent. La correcció i la imitació augmenten l'ansietat del nen i empitjoren la quequesa.
• Mite 3: "És senyal de nerviosisme o timidesa". La quequesa no és causada per l'ansietat, encara que l'estrès emocional pot agreujar els símptomes.
• Mite 4: "Si no se'n parla, desapareix sola". Ignorar el problema no el resol; en alguns casos, pot cronificar-se si no s'intervé a temps.

Senyals d'alerta que indiquen consulta logopèdica urgent

No tota disfluència és quequesa patològica, però aquests senyals justifiquen una avaluació sense esperar:

• La quequesa porta més de 6 mesos sense millorar o està empitjorant.
• El nen fa tensió muscular facial o al coll en parlar.
• Evita situacions comunicatives que abans no li suposaven problema.
• Hi ha antecedents familiars de quequesa crònica.
• El nen comença a mostrar frustració, vergonya o rebuig a parlar.

Com poden ajudar els pares a casa

L'actitud de l'entorn familiar és determinant. Aquestes estratègies han demostrat ser eficaces:

• Escolta activa: Mantén el contacte visual, no l'interrompis i espera pacientment que acabi.
• Parla lenta i relaxada: No li diguis que parli més a poc a poc; en canvi, tu parla de forma calmada. El nen tendirà a imitar-te.
• Temps de parla sense pressió: Crea moments de conversa tranquil·la, sense presses i sense pantalles.
• Normalitza: Si el nen ho esmenta, parla'n amb naturalitat. Mai amb pena ni amb dramatisme.

A foneTICs, els logopedes especialitzats en fluïdesa de la parla avaluem cada cas de forma individualitzada i dissenyem un programa d'intervenció adaptat a l'edat i al perfil del nen. Contacta'ns si tens dubtes.