Integració sensorial: què és, com funciona i senyals d'alerta en nens

Toquem, olorem, escoltem, veiem, ens movem: constantment rebem informació del món a través dels nostres sentits. Però hi ha un procés silenciós i poderós que ocorre al sistema nerviós abans que puguem actuar: la integració sensorial. Quan aquest procés funciona bé, el donem per fet. Quan falla, pot transformar la vida quotidiana d'un nen en un camp de mines.

Què és exactament la integració sensorial?

La integració sensorial (IS) és el procés neurològic mitjançant el qual el cervell rep, organitza i interpreta la informació que li arriba dels sentits per generar respostes adaptades a l'entorn. A diferència del que molts creuen, no només inclou els cinc sentits clàssics: també processa el sentit vestibular (equilibri i moviment) i el propioceptiu (posició i pressió del cos en l'espai).

El concepte va ser desenvolupat per la terapeuta ocupacional i investigadora A. Jean Ayres a la dècada dels 70 i avui és un pilar fonamental de la teràpia ocupacional pediàtrica.

Els 7 sistemes sensorials que intervenen

• Tàctil: Processa el tacte, la temperatura i el dolor. Base de la seguretat emocional i la percepció corporal.
• Vestibular: Detecta el moviment i la gravetat. Fonamental per a l'equilibri, la coordinació i el to muscular.
• Propioceptiu: Informa sobre la posició de les articulacions i els músculs. Necessari per als moviments precisos i la regulació emocional.
• Visual: Processa informació sobre forma, color, profunditat i moviment.
• Auditiu: Distingeix sons rellevants del soroll de fons.
• Olfactiu: El més primitiu, amb gran impacte emocional i de memòria.
• Gustatiu: Informa sobre la textura, temperatura i sabor dels aliments.

Tipus de dificultats de processament sensorial

Les dificultats poden manifestar-se com a hipersensibilitat, hiposensibilitat o dificultat en la discriminació sensorial:

• Hipersensibilitat (defensivitat sensorial): El nen reacciona de forma exagerada a estímuls que altres gairebé no noten. Exemples: no tolera certes textures de roba, reacciona amb pànic a sorolls moderats, evita el contacte físic o els parcs de joc.
• Hiposensibilitat (recerca sensorial): El sistema nerviós necessita més estimulació de l'habitual. Exemples: el nen no para quiet, busca constantment el moviment, no percep el dolor amb normalitat, fica tot a la boca.
• Dificultat en la discriminació: El nen té problemes per distingir entre estímuls similars. Pot confondre lletres per la seva forma visual o no localitzar on el toquen sense mirar-se.

Senyals d'alerta més freqüents en nens

• Reaccions de pànic davant el tall d'ungles, el pentinat o el rentat de cap.
• Gran dificultat per tolerar certes textures de roba o aliments.
• Moviment constant i incapacitat per estar assegut quiet.
• Dificultat per filtrar sorolls de fons que el distreu molt a classe.
• Maldestria motora, caigudes freqüents o topar contra objectes.
• Dificultats per regular les emocions (rabiütes intenses, frustració extrema).

Si reconeixeu algun d'aquests senyals en el vostre fill, una avaluació per part d'un terapeuta ocupacional pot ser el primer pas per entendre què passa i dissenyar una intervenció efectiva. A foneTICs comptem amb especialistes en integració sensorial amb àmplia experiència en l'atenció pediàtrica.